Fitness filosòfic: Fes-te un "mismito"

Estimades i estimats alumnes, arriba per fi l’esperat final de curs i les vacances d’estiu. Abans d’acabar qualsevol cosa que feu, convé para i fer una mica d’avaluació. Tots els processos de la nostra vida milloren i resulten més satisfactoris si som capaços d’aprendre d’ells. Això, en definitiva, és fer filosofia: reflexionar de forma crítica sobre allò que constitueix la realitat... també la nostra realitat. És per això que farem un últim fitness filosòfic enguany. Consisteix en fer-se un «mismito». 

Duració: entre 10 i 100 minuts.

Material: Cap.

Efecte: enfortidor.

Sabeu que molta gent (segur que vosaltres també) es fa constantment selfies. Fotografies que un mateix fa d’un mateix. És fàcil pensar que la gent que es fa fotografies a sí mateix no gasta aquestes imatges per a fer reflexió de la seua situació, aparença, estat d’ànim, esperances, grau de satisfacció, etc. Nosaltres no anem a fer un selfie perquè no anem a gastar la càmera, però sí anem a fer una imatge de nosaltres mateixos (per això el «mismito») i del nostre rendiment i satisfacció a aquesta avaluació i al curs. Del que es tracta és de mirar-se a un mateix i avaluar en quina mesura heu aprofitat les activitats i propostes de l’assignatura (tant acadèmiques com lúdiques); reflexionar també al voltant del valor del contingut per a vosaltres; el vostre grau d’esforç, implicació i participació; avaluar si ha resultat profitosa o una autèntica pèrdua de temps, etc. Observeu-se a la meua assignatura. Mireu-vos i penseu. L’avantatge fonamental d’aquest «mismito» és que no deixa un foto traient morros a la web.

Una vegada reflexioneu sobre tot el que considereu important respecte de vosaltres i en relació amb l’assignatura, escriviu la vostra reflexió i (qui vulga) valoreu-se numèricament (cadascú a si mateix... recordeu que és un «mismito»).

Si després de fer el «mismito» us ve de gust fer una avaluació del professor, no dubteu en fer-la i enviar-la. Tots els comentaris i les propostes són benvingudes. He obert una tasca a Google classsroom per a que entregueu les vostres valoracions.

Desobediència i Desobedients.

Estimades i estimats alumnes, ens acostem al final del nostre projecte i ens hem de plantejar el paper polític, també, de la desobediència.

Heu definit sistemes d'organització polítics i socials en funció de les característiques dels vostres personatges. Del que es tracta ara es de plantejar-nos en quina mesura està permesa i acceptada la desobediència en les nostres utopies. Es permet? Es sanciona? És l'obediència una virtut? Com es tracta a qui desobeïx? etc.

Per tal de dur tota aquesta reflexió endavant treballareu en grup al voltant de personatges històrics que han plantejat diferents formes de desobediència (amb diferents resultats). Preparareu una explicació del personatge que us corresponga, explicareu la seua situació històrica, l'entorn polític en el que vivia, en què va consistir la seua desobediència, com va ser tractada, quins resultats va obtindre… i ho presentareu a la resta de la classe.

Els personatges que he triat per a vosaltres són:

-Gandhi i la desobediència no violenta.

-Martin Luther King i la lluita pels drets civils.

-Henry David Thoreau i la utopia de Walden.

-Rigoberta Menchú i la mirada indígena.

-Nelson Mandela i l'Apartheid.

-Rosa Parks i el poder de dir no.

-Malcolm X i el Black Power.

 

-Malala Yousafzai i l'educació.

 

Dilemes i problemes: Si vis pacem, para bellum.

Estimades i estimats alumnes, ens acostem ja al final del curs i també al final de la utopia que esteu dissenyant pels vostres personatges. El Dilemes i problemes que us plantege hui l'heu de raonar també des de la perspectiva dels vostres protagonistes. Us he habilitat un padlet per a les vostres aportacions i reflexions. Recordeu que no tot el món coneix als vostres personatges i que, tal volta, seria interessant que aclarireu un poc les seues característiques per a que la vostra reflexió al voltant de la guerra i la pau siga més comprensible i més suggerent.

Guerra by Diego Falcão amb licència CC BY-NC-SA 2.0

A l’anterior Dilemes i problemes ja reflexionarem sobre la guerra i les conseqüències morals de les decisions militars. El Dilemes i problemes de hui està vinculat al negoci armamentístic. La frase del títol (si vols la pau, prepara la guerra) s’ha atribuït a voltes a Julio César peró es una versió d’una frase de Flavio Vegecio Renato. Del que es tracta en aquesta ocasió és de que escolteu, al menys, els primers minuts del programa Hora 25 dirigit per Àngels Barceló i intenteu respondre les preguntes que ella mateixa planteja: «¿Los aviones, las corbetas, los morteros, las balas... están destinados a la defensa y protección de ciudadanos de otros países? ¿Cómo se concilian los llamamientos a la paz con la fabricación, venta y compra de armamento? ¿Es inevitable? ¿Se contribuye a la paz fabricando y vendiendo armamento?». En definitiva, creieu que és veritat «si vis pacem, para bellum»? Pot ser d’altra manera? És molt recomanable que escolteu tot el programa per a tindre una visió molt més completa de la qüestió, però deixe això al vostre criteri. (Depén de la connexió de la que disposeu el podcast tardarà més o menys en carregar... sigueu pacients)

Bon cap de setmana i bona reflexió.

Fonamentació filosòfica del poder a les vostres utopies

Estimades i estimats alumnes, ja hem vist diferents teories explicatives sobre l'origen del poder i la seua legitimitat. Heu vist que teniu diversos enllaços per tal d'ampliar la informació que necessiteu per a fonamentar l'exercici del poder a les vostres utopies (qui mana? Fins on arriba el seu poder? Existeix algun tipus de control sobre qui mana? Per què mana? Per a qui? Etc.).

Alfonso Sánchez Portela Licencia CC BY-SA 2.0

Una vegada tingueu decidida la fonamentació filosòfica de la vostra versió del poder heu d'explicar-la i raonar-la amb claredat. He obert un tauler de Padlet perquè pugeu les vostres explicacions. Al tauler heu d'afegir també, a la mateixa entrada de padlet, un esquema de les tres teories de l'origen del poder plantejades al vídeo en el format de la vostra preferència. Podeu penjar o enllaçar el resultat del vostre treball. Ja sabeu que al Pinterest teniu un tauler amb diferents ferramentes informàtiques que podeu utilitzar en funció del format que trieu per al vostre esquema o mapa mental.

He afegit a l'anterior entrada un enllaç amb una ampliació de la teoria de l'origen diví del poder per si la vostra utopia està fonamentada en un poder místic o carismàtic.

Fitness filosòfic: que decidisca l’atzar.

 Estimades i estimats alumnes, ja arribem al final de curs. Aquest serà un dels últims fitness que us plantejaré enguany (tal volta l’últim). Espere que gaudiu d’aquesta proposta.

Azar by [[[Matías]]] amb llicència CC BY 2.0

Duració: Entre unes hores i dos dies.

Material: un dau, una moneda, un...

Efecte: despersonalitzador.

Del que es tracta en aquest cas és de no prendre decisions conscients durant un període de temps. Heu de decidir, en primer lloc, el temps que li dedicareu a la proposta. Pot variar de unes hores fins un cap de setmana complet, en funció de la vostra indolència. Una vegada triat el temps heu de decidir el mètode (i aquesta serà l’última decisió fins el final del nostre fitness. Tal volta preferiu llançar una moneda al aire, o llançar un dau i fer segons siga parell o imparell el resultat, o... el mètode que inventeu o preferiu.

A partir d’ací totes les coses que normalment faríeu de forma mecànica o conscient hauran de decidir-se per la pura intervenció de l’atzar, totes i cadascuna: com vestir-me, què desdejunar, si eixir al carrer o quedar-me a casa... Heu de plantejar dos o més opcions i que l’atzar decidisca. Una vegada comenceu no podeu tirar-se arrere. Heu d’arribar fins el final i observar tant les reaccions del altres com les vostres. És millor que el resultat no us resulte indiferent. No es tracta de que us té igual què triar, sinó que accepteu que l’atzar decidisca per vosaltres. El que heu de observar és en quina mesura aquestes situacions perden totalment el significat. La teua acció no dependrà ni de tu, ni dels teus gustos, habilitats, moment del dia o estat d’ànim... només de l’atzar.

Moneda by Warein amb llicència CC BY NC SA 2.0

És probable que genere incomprensió o inclús conflicte en algunes de les persones que conviuen amb tu. Pots explicar (o no) que estàs prenent les decisions a l’atzar. En qualsevol cas observa les reaccions que produeix en els altres, les seues respostes, valoracions morals, emocions, etc. Tal volta tu sentiràs impotència davant de les conseqüències, tal volta et preguntaràs: «Tinc responsabilitat si no he pres jo la decisió?», o tindràs la temptació d’abandonar a la primera dificultat. No ho faces. Observa també les teues reaccions i emocions... i ens ho contes en els comentaris. Estic segur que les teues reflexions poden arribar molt lluny i ser molt enriquidores.

Bon cap de setmana i bones decisions.

El Binomi fantàstic VII

Estimades i estimats alumnes, arribem a la setena entrega del Binomi fantàstic (que ja es va convertir en Trinomi fa tres entregues). En aquesta entrega podeu tornar a triar el trinomi que us resulte més interessant. No barregeu les imatges. Si trieu el trinomi verd només les imatges del verd i si trieu el lila, només les imatges del lila. Recordeu que heu de escriure un relat en el que apareguen les coses que mostren els daus i que el relat ha d’estar relacionat amb el vostre personatge i la Utopia que esteu dissenyant per a ell o ella.

Us deixe l’enllaç del Padlet per a les vostres aportacions. Animeu-vos. El límit és la vostra imaginació.

Bon cap de setmana i bona escriptura.

El poder: Origen i legitimitat.

Estimades i estimats alumnes, us deixe un vídeo enriquit amb preguntes al voltant de l'origen del poder i la seua legitimitat. Penseu de quina manera es justifica el poder, o les relacions de poder si no està encarnat per una persona, a les vostres utopies.

El vídeo és una presentació general de tres teories sobre l'origen del poder (bàsicament l'esquema d'explicació de Weber). Us deixe també enllaçats alguns recursos que crec que poden ajudar per poder aprofundir i ampliar l'estudi del poder.

Tema completo sobre el origen del poder. Web.

Origen y legitimidad del poder político. Apuntes.

El poder político y su legitimación. Apuntes. (Inclou un apartat dedicat a contractualisme que us pot resultar interessant.

Prezi sobre l'origen del poder amb un recorregut històric i informació al voltant del contractualisme.

Origen religioso del poder político.

Dilemes i problemes: Coventry Blitz

Estimades i estimats alumnes, da més us propose un dilema que crec que trobareu interessant. Recordeu que heu de plantejar la reflexió al voltant del dilema des de la perspectiva del personatge que heu dissenyat per a la tasca que tenim entre mans de dissenyar una utopia. A més, el dilema està seleccionat per poder pensar des de la perspectiva de qui te un cert poder polític. Benvingudes i benvinguts al Dilema de Coventry.

Yteng_1b by Greg Goebel amb llicència CC BY-SA 2.0

Durant la II Guerra Mundial els serveis secrets anglesos descobriren el codi secret (Enigma) que gastava l’exèrcit alemany per a les seues comunicacions. Un dels primers missatges que pogueren desxifrar va ser el pla per a bombardejar i destruir la ciutat de Coventry en abril de 1940. L’Estat Major i el Primer Ministre Winston Churchill hagueren de prendre una decisió. Podien avisar la població de la ciutat i organitzar l’evacuació per tal d’evitar víctimes, però si ho feien els alemanys sabrien que havien desxifrat el codi, el canviarien i els serveis secrets no podrien saber quins eren els plans dels alemanys, cosa que els impediria salvar moltes vides i complicaria la victòria a la guerra.

Què haurien de fer? Avisar a la població o guardar silenci?

crypto rings from a Enigma by Simon Claessen amb llicència CC BY-SA 2.0

Al voltant d’aquest problema hi ha diverses postures. Hi ha qui pensa que no és més que una llegenda i que Winston Churchill no va rebre mai eixa informació completa. Va rebre la informació del bombardeig dos dies abans però no el nom de la ciutat bombardejada. També hi ha qui diu que va rebre la informació completa només 75 minuts abans del bombardeig. En qualsevol cas, per a nosaltres i per a poder reflexionar sobre les decisions polítiques, ens resulta irrellevant la seua veritat històrica. Penseu pel vostre personatge, preneu una decisió i expliqueu-la als comentaris d'aquesta entrada. Recordeu que la descripció del vostre personatge no està a cap entrada del blog, amb la qual cosa heu de fer una bona justificació de la decisió aportant les característiques del vostre personatge que siguen necessàries per a que qualsevol puga entendre-la.

Bon cap de setmana i bona reflexió.

Necessitem normes?

Estimades i estimats alumnes, heu de començar ja a elaborar les normes que ens serviran per a gestionar la convivència a la vostra Utopia. Penseu quin tipus de societat desitgeu i què proposeu per tal d'afavorir la convivència i resoldre les diferències i conflictes que de segur acabaran apareguent.

Us deixe enllaçats un vídeo, dos Declaracions de drets històriques i algunes recomanacions i exemples.

Com ja us he avançat heu de redactar una Constitució, o un decàleg, o una Declaració de drets i deures. Si esteu pensant en una utopia sense un sistema reglat de normes haureu de concretar i explicar de quina manera es resoldran els conflictes de la convivència. En el moment en el que ho tingueu, envieu-me l'escrit i entreu en el Padlet i escriviu, al menys, una de les normes proposades.

El vídeo que explica què és una constitució (si busqueu en el perfil de l'usuari de YouTube que ha penjat aquest vídeo trobareu un altre que explica com es redacta una constitució):

Les Dos declaracions de Drets històriques:

Declaración de Derechos del hombre y del ciudadano 1798

Declaración de derechos de Virginia 1776

Instruccions per elaborar un decàleg amb uns exemples escrits per alumnat d'un altre institut. Recordeu que vosaltres teniu el tema delimitat i que haureu d'ajustar-se a la tasca encomanada.

Cómo escribir un decálogo

Decálogo del buen aprendiz

Decálogo para una mente saludable

Una mena de codi del bon govern, des de la perspectiva de Maquiavel, en clau irònica que us pot ajudar també.

Fitness Filosòfic: Filografia Fotosòfica

Estimades i estimats alumnes, sabeu que normalment us penge les propostes del Fitness filosòfic (i el Binomi Fantàstic i Dilemes i problemes) en divendres. M’avance aquesta vegada a dijous perquè demà eixiu molts de vosaltres de viatge a Itàlia. El Fitness que us propose té a veure amb les vostres vacances. Però no patiu aquells que no aneu de viatge, aquest fitness es pot fer siga quin siga el vostre pla. Del que es tracta és de intentar tindre unes vacances conscients, d’experimentar-les d’una manera un poc diferent i de deixar constància amb un relat visual. I com fer-ho? Molt fàcil: fent filografia fotosòfica. Si diguerem que anem a fer fotografia filosòfica sonaria massa pretensiós o tal volta faria por a algú que no s’animaria a participar pensant que no té res que aportar. Per això farem Filografia Fotosòfica, que és el mateix però més informal.

Silence by Mi tío Celerino amb llicència CC-BY-NC-SA 2.0

                                          Duració: Indeterminada.

                                          Material: El vostre telèfon mòbil i un compte de Instagram.

                                          Efecte: Observador, Contemplatiu.

El que heu d’elaborar és un relat visual de la vostra experiència aquestes vacances. Si sou dels que viatgeu, segur que fareu fotografies somrient a la càmera mentres doneu l’esquena a allò que es suposava que anàveu a veure; les típiques fotografies que podríeu haver trobat, amb altres persones somrient a càmera, per suposat, buscant a la web fotografies del lloc que visiteu. Heu de intentar fer fotografies diferents, fotografies que puguen reflectir l’experiència del vostre viatge. Eixes fotografies aniran configurant el relat visual dels vostres dies de descans acadèmic, aneu o no de viatge. Al final, qualsevol que les observara hauria de poder fer-se una idea de com han sigut eixos dies. Fotografieu allò que puga ser més expressiu o més evocador, no allò més típic. La vostra experiència durant aquest temps (de fet durant tota la vostra vida) és única. Feu un relat únic, el vostre, no el que podria fer qualsevol.

Footprints by Mi tío Celerino amb llicència CC-BY-NC-SA 2.0

Com anem a organitzar aquesta narració fotogràfica? Pengeu al vostre Instagram almenys una fotografia diària amb el hashtag #filografiafotosofica. La foto pot anar acompanyada, com a màxim, d’una paraula; no més explicacions ni comentaris. Si us animeu i feu més d’una foto diària perfecte, al vostre ritme. Intenteu, com ja he dit, que siguen fotos que expliquen no els llocs sinó les vostres experiències, allò que us cride l’atenció o que us copse d’alguna manera. Les fotografies, en realitat, han de parlar de vosaltres i de com viviu allò que feu. Us deixe enllaçades algunes fotografies que poden servir d’exemple. També he obert un compte de Instagram que es diu Filografía Fotosófica, entreu i feu-se seguidors per tal de poder veure les vostres fotografies. Si voleu que les vostres fotografies apareguen allà (o no teniu compte propi de Instagram) envieu-les al mail del blog. Podeu convidar, evidentment, a qui considereu a participar d'aquesta proposta.

Bones vacances, bon viatge i bones fotografies.

Fitness Filosófico: Filografia Fotosófica

Estimadas alumnas, estimados alumnos, Sabéis que normalmente cuelgo las propuestas del Fitness filosófico (y del Binomio Fantástico y  de Dilemas y problemas) en viernes. Me adelanto esta vez a jueves porque mañana muchos de vosotros salís de viaje a Italia. El Fitness que os propongo tiene que ver con vuestras vacaciones. Pero no os preocupéis aquellos que no vayáis de viaje, este fitness puede hacerse sea cual sea vuestro plan. De lo que se trata es de intentar tener unas vacaciones conscientes, de experimentarlas de una manera un poco diferente y de dejar constancia construyendo un relato visual. Y, ¿cómo hacerlo? Muy fácil: haciendo filografia fotosófica. Si dijéramos que vamos a hacer Fotografía filosófica sonaría demasiado pretencioso o, tal vez, daría miedo a alguno de vosotros que no se animaría a participar pensando que no tiene nada que aportar. Por eso haremos Filografia Fotosófica, que es lo mismo pero más informal.

Silence by Mi tío Celerino amb llicència CC-BY-NC-SA 2.0

                                          Duración: Indeterminada.

                                          Material: Vuestro teléfono móvil y una cuenta de Instagram.

                                          Efecte: Observador, Contemplativo.

Lo que tenéis que elaborar es un relato visual de vuestra experiencia de las vacaciones. Si sois del grupo de los que viajan, seguro que haréis fotografías sonriendo a la cámara y dando la espalda a aquello que se supone que habéis ido a ver; las típicas fotografías que podríais haber encontrado buscando en la web (con otras personas sonriendo, por supuesto). Tenéis que intentar hacer fotografías diferentes, fotografías que reflejen vuestra experiencia del viaje (o de las vacaciones aunque no viajéis). Esas fotografías irán configurando el relato visual de vuestros días de descanso académico. Al final, cualquiera que las observara, debería poder hacerse una idea de cómo ha sido vuestra experiencia de esos días. Fotografiad aquello que pueda ser más expresivo o más evocador, no lo más típico. Vuestra experiencia particular durante este tiempo (de hecho durante toda la vida) es única. Haced un relato único de aquello que vivís, el vuestro, no el que podría hacer cualquiera.

Footprints by Mi tío Celerino amb llicència CC-BY-NC-SA 2.0

¿Cómo vamos a organizar esta narración visual? Colgad en vuestro perfil de Instagram al menos una fotografía diaria con el hashtag #filografiafotosofica. La foto puede ir acompañada, como máximo, de una palabra; no más explicaciones ni comentarios. Si os animáis y hacéis más de una foto al día perfecto, a vuestro ritmo. Intentad, como ya he dicho, que sean fotos que expliquen no los lugares sino vuestras experiencias, aquello que os llame la atención o que os impresione de alguna manera. Las fotografías, en realidad, han de hablar de vosotras/os y de cómo vivís aquello que hacéis. Os dejo enlazadas algunas fotografías que pueden servir d e ejemplo. También he abierto una cuenta de Instagram que se llama Filografía Fotosófica, entrad y haceos seguidoras/es para que pueda ver vuestras aportaciones. Si queréis que vuestras fotografías aparezcan en ese perfil (o no tenéis cuenta de Instagram) enviádmelas por correo al correo del blog (latemperaturadelaigua@gmail.com). Podéis invitar a participar de esta propuesta a quien os apetezca.

Buenas vacaciones, buen viaje y buenas fotografías.

Utopia i utopies. Primeres aportacions.

Estimades i estimats alumnes, ja que un virus va decidir que no ens veiérem els últims dies de classe he decidit proposar de fer una posada en comú ací al blog. Per tal de poder fer-la heu de clicar l'enllaç que us adjunte i escriure, almenys, una característica del vostre projecte utòpic.

Fem un poc de memòria. Ja teniu un personatge a partir del qual repensareu les condicions desitjables per a viure. Es tracta, doncs, de pensar quines són les característiques de la nostra actual organització política i social que fan la vida difícil al vostre personatge i proposar-ne de noves i millors des del seu punt de vista.

Del que es tracta en aquesta posada en comú és d'afegir al panell públic que he obert una o més característiques concretes d'eixa nova organització que proposeu. Per tal d'afegir la vostra nota heu de fer doble clic en algun espai lliure del tauler i s'obrirà un editor per a que escriviu la vostra aportació.

A la vostra aportació ha de figurar el nom, la característica que desitgeu compartir amb la resta de la classe i la justificació de la vostra proposta (pot ser per què penseu que milloraria la vida del vostre personatge, recordeu que la Utopia que esteu definint és per al vostre personatge). No podeu repetir característiques que els vostres companys i companyes ja hagen publicat. Llegiu les aportacions i pengeu la vostra nota. La nota ha d'estar penjada abans del dia 5 d'abril.

El vostre enllaç:   Utopia i utopies. Tauler d'aportacions.

Bona construcció.

El Binomi Fantàstic VI

Estimades i estimats alumnes, una vegada més us deixe un trinomi preparat per a que deixeu solta la vostra creativitat i escriviu un relat. Teniu enllaços amb consells per a escriure contes i microcontes a les anteriors entrades del Binomi Fantàstic. Recordeu que no es tracta de "col·locar" les paraules el més aviat possible sinó d'escriure un relat en el que, en algun moment, aparega el que mostren els daus. No tigueu pressa i deixeu créixer i madurar el vostre conte. Us deixe també enllaçat el padlet per a que pengeu els vostres relats. Afegiu la foto amb els daus al final del vostre conte.

Bon cap de setmana i bon conte.

Fitness filosòfic: redecorar la vida.

Estimades i estimats alumnes, el que us propose en aquesta ocasió és un exercici que hauríem de fer unes quantes vegades cada any pels seus meravellosos efectes secundaris. El cas és que normalment considerem la nostra habitació com e nostre refugi inviolable i inalterable. De segur que heu fet d’ella el vostre castell i que imposeu,inclús en les vostres discussions domèstiques, si les teniu, el vostre criteri per tal de tindre-la com us done la gana. Segur que heu argumentat més d’una vegada al voltant del «caos lògic» de la vostra habitació («A mi m’agrada així», «és la meua habitació i la tinc com vull» o «jo ho trobe tot», etc.).

Untitled by Sunshinecity amb llicència CC BY 2.0

Duració: Indeterminada.

Material: Una habitació.

Efecte: Renovador.

No penseu que vaig a defensar els arguments dels vostres pares o fer costat a la seua causa. No es tracta d’això. Del que es tracta és de canviar, de recol·locar, de tornar a mirar amb atenció la vostra habitació com si no fos vostra i recrear-la, redecorar-la. Llevar el que ja no us representa, modificar la distribució dels mobles, del que teniu penjat a les parets ... Tal volta només arribeu a posar al seu lloc allò que està desubicat, però, tal volta, descobriu que la vostra habitació està demanant un canvi i que eixe canvi li vindria bé a ella i a vosaltres. Ha de ser una cosa vostra, però guiats pel que demana la vostra habitació. Ningú més ha d’intervindre. Si els vostres pares pregunten estranyats (cosa prou probable) «Què fas?» Contesteu «Canvis». Jugueu, experimenteu, menegeu, canvieu, tireu, substituïu, mireu i escolteu a les vostres coses... i després ens ho conteu als comentaris.

Bon cap de setmana

Utopia.

Estimades i estimats alumnes, comencem a endinsar-nos en el pensament utòpic per tal de poder dur endavant el nostre viatge per la filosofía política.

Us deixe alguns punts de vista de pensadors i filòsofs:

“Un mapa del món que no incloga la utopia no és digne de ser observat, perquè ignora l'únic territori en què la humanitat sempre atraca. I quan la humanitat arriba allí, mira al seu voltant, descobrix una terra millor i llavors alça veles. El progrés és la realització de les utopies.” Oscar Wilde.

“L'edat d'or de l'espècie humana no està darrere de nosaltres, sinó davant. Està en la perfecció de l'orde social” Saint Simon.

“Sense les utopies d'un altre temps els hòmens encara viurien despullats i de forma miserable en les cavernes […] Els somnis generosos trauen a la llum les realitats beneficioses. Les utopies són el principi de tot progrés i l'esbós d'un futur millor” Anatole France

“La utopía está en el horizonte, dice Fernando Birri. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos más. Camino diez pasos y el horizonte se desplaza diez pasos más allá. Por mucho que yo camine nunca la voy a alcanzar. ¿Para qué sirve la utopía? Sirve para eso: para caminar” Eduardo Galeano.

“Tots aquells que s'han proposat crear el paradís en la Terra no han provocat més que l'infern” Karl Popper

“La utopia no és l'origen del totalitarisme; mes bé el totalitarisme és el final de la utopia” Miguel Abensour

Us deixe uns enllaços per a que investigueu la qüestió de la Utopia:

Article sobre la Utopia a la revista Filosofía Hoy

Programa 7 Utopías para cambiar el mundo de la Uned

Eduardo Galeano ens conta la seua Utopia

Unes preguntes per a començar...

Estimades i estimats alumnes, comencem el trajecte que ens durà a la construcció de la nostra utopia. Per tal de ubicar-nos en la problemàtica començarem aclarint alguns aspectes relacionats amb la realitat més prosaica que ens envolta i que pot ajudar-nos a identificar alguns dels aspectes que podem considerar, o no, en la construcció de la utopia del nostre personatge. Intenteu pensar en quina mesura li afecten aquests problemes o d'altres similars. Comencem:

Dubtes quotidians: Sabries contestar…?

(Pres de l'agenda Crítica Creativa Col·laborativa 2015/2016 d'EkonoMoVida Emoacción, pàgina 162, entrada 21 d'Abril) Podeu consultar l'agenda o encomanar la del pròxim curs a :  Recursos EkonoMoVida

Què val una barra de pa? Què val un litre de gasolina? Què gasta un cotxe d'Alacant a Madrid? Quina quota es paga aproximadament quan es finança un cotxe de gamma mitjana a cinc anys? A partir de quants diners es pot llogar una casa habitable? Quin és el salari mínim interprofessional? En quina època es poden menjar tomaques fresques? I carxofes? I albergines? En quin any es van començar a utilitzar els telèfons mòbils? Què costa al mes la connexió a internet? D'on ve la matèria primera del paper d'alumini? Quins despeses fixes al mes hi ha en una casa? Què IVA ens cobren quan comprem una camiseta? I una llibreta? Si un autònom cobra 20 euros l'hora per un servici, després de pagar l'IRPF Quant ha cobrat en realitat cada hora? Quina és l'edat de jubilació? Què cobra un pensionista mitjà? Què costa al mes una plaça en un geriàtric? Durant quant de temps es pot cobrar l'atur? La prestació per desocupació cobrix el 100% del que es rep quan es té treball? Quina quantitat perceben les persones que cobren el subsidi per desocupació? Què costa la matrícula d'un curs complet en la Universitat pública? I en una privada?

A propòsit de la construcció de la identitat

Estimades i estimats alumnes, continuem amb la nostra reflexió al voltant de la construcció de la identitat. Un dels aspectes fonamentals d'eixa construcció és el del gènere o la identitat sexual. Us deixe a continuació enllaçat «El sexo sentido» i un padlet obert per a que pugueu penjar en ell tot allò del reportatge que més us cride l’atenció o les reflexions que us suggerisca.

Dilemes i problemes: un de malalties i pacients...

Estimades i estimats alumnes, una vegada més us plantege un dilema per a que el reflexioneu el cap de setmana i pengeu les vostres conclusions.

En aquest cas es tracta d'un dilema vinculat a la bioètica i la experimentació mèdica.

A l'any 2006 una empresa nord-americana va dur a terme un assaig experimental d'un nou fàrmac, el TGN1412, dissenyat per a tractar la leucèmia, l'esclerosi múltiple i l'artritis reumatoide. Es van demanar homes sans com a voluntaris. Als voluntaris se'ls va oferir 2000 lliures esterlines (uns 2300 euros) a canvi d'uns pocs dies d'experiment. Les proves en animals havien donat resultats satisfactoris.

Syringe by agressti vanessa amb llicència CC BY 2.0

 

Es va seleccionar a 8 voluntaris. A 6 d'ells se'ls va injectar el medicament i als altres dos un placebo. Als pocs minuts de començar l'experiment el medicament va causar danys greus en els 6 voluntaris injectats i els va provocar, a curt termini, càncer limfàtic, malalties auto-immunes, com lupus, i predisposició a patir malalties greus per a la resta de la seua vida. Els voluntaris, en el moment de l'experiment, tenien entre 18 i 39 anys.

Amb posterioritat a l'experiment, un expert en bioètica, el doctor Ezequiel Emanuel, va defensar eixos procediments declarant que «la investigació és un bé social; necessitem millors tractaments per a l'artritis i la leucemia, però hi ha riscos. Ser un obrer de la construcció també comporta riscos i paguem a les persones per a que facen eixe treball».

Estàs d'acord amb aquesta afirmació? Creus que es deu administrar fàrmacs tan forts a pacients sans? O s'hauria d'experimentar amb pacients malalts? És prioritària la investigació que la seguretat encara que siga de 6 persones? Justifica la recerca d'un bé major el sacrifici d'uns quants?

Si vols més informació pots consultar el cas complet en els següents enllaços:

http://elpais.com/diario/2006/08/01/sociedad/1154383203_850215.html

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2006/03/15/industria/1142413988.html

http://kenshifox.blogspot.com.es/2010/11/regulacion-insuficiente-en-ensayos.html

http://www.herbogeminis.com/IMG/pdf/TGN1412.pdf

Política: comencem imaginant.

Estimades i estimats alumnes,

els continguts que treballarem a la tercera avaluació estan vinculats a la filosofia política. No ens ocuparem de desenvolupar un estudi teòric de la Filosofia política, ni de fer un recorregut per diferents escoles o plantejaments respecte dels problemes que tractarem. Sens dubte que adquirirem els coneixements i gastarem els conceptes adients per a la reflexió política i, de segur també, tindrem notícia i coneixerem escoles de pensament polític que ens ajudaran a desenvolupar la nostra tasca, però, en lloc de fer-ho des de la perspectiva de les definicions de conceptes o de l'estudi de les teories, ho farem des de la pràctica de la reflexió política. En efecte, del que es tracta no és d'estudiar política sinó de reflexionar políticament.

Què necessitem per a reflexionar políticament? El primer de tot és que, per tal de poder dur endavant les tasques previstes per a la tercera avaluació, hem de definir el que serà el nostre personatge. Per què hem de definir un personatge? El fet de definir un personatge ens obliga, necessàriament, a pensar les qüestions que plantejarem des del principi, sense cap tipus de creença al voltant del que creiem que sabem. Si he de respondre des de la meua perspectiva personal de segur donaré moltes coses per sabudes o pressuposades, mentre que si he de fer l'esforç de pensar des del punt de vista d'una altra persona (encara que creat i definit per mi) hauré d'eixir de mi mateix i plantejar-me la possibilitat d'altres punts de vista que no són el que de forma espontània em sorgiria. La política, en definitiva, és l'art de conviure els humans i la capacitat de col·locar-se en el punt de vista de les altres persones, i poder entendre les seues raons es planteja com una virtut bàsica.

Des de quin punt de vista construirem la nostra reflexió? El plantejament habitual del tema, al menys els últims anys, ha sigut el d'aprendre alguns dels conceptes i problemes bàsics de la filosofia política per anar avançant per diferents escoles, plantejaments i explicacions per acabar en la necessitat de la reflexió constant i oberta estudiant la funció del pensament utòpic i el concepte d'utopia. Com ho farem nosaltres? Al contrari. Començarem definint una utopia per tal de posar de manifest tots els problemes que se'n desprenen de l'organització conjunta de la convivència en un espai concret. La utopia que definirem no serà la nostra sinó la del nostre personatge. És per això que heu de definir un personatge assumible.

Quines característiques ha de tindre el vostre personatge? En primer lloc (encara que tal volta serà l'últim que definiu) ha de tindre nom i cognoms, identitat concreta. Heu de definir la seua edat, sexe, estat, les seues característiques físiques, psicològiques i emocionals. Podeu també, si voleu, definir la seua ideologia, situació vital, laboral i inclús pensar part de la seua biografia. Com més pensat tingueu al vostre personatge més rica serà la reflexió que puga fer al voltant de la política. De segur que anirà evolucionant al llarg del trimestre. Si aneu incorporant al vostre personatge tots els matisos i canvis del seu creixement polític feu-ho en un document a banda per tal de poder observar la seua evolució al final del trimestre.

Si algú de vosaltres vol, també pot afegir al seu personatge imatge. Podeu generar el seu avatar o il·lustrar la seua aparença i la de tot allò que aneu reflexionant (aspecte concret de la vostra Utopia). Arribeu fins on arribe la vostra imaginació.

Una volta definit el vostre personatge us aniré demanant tasques per tal d'anar creant la seua utopia. Eixes tasques es podran plantejar en el format que decidiu (text, imatge, àudio, vídeo, animació…) sempre i quan s'ajuste a la reflexió demanada.

De viatge pel país dels Papalagi

Estimades i estimats alumnes, us deixe el text que hem estat treballant a classe sobre els Papalagi. Recordeu que heu de descriure algun hàbit o costum del vostre entorn com ho faria Tuiavii de Tiavea.

Podeu deixar els vostres relats ací. Bon viatge.

Fitness filosòfic: Crida't

Estimades i estimats alumnes, un divendres més, toca fitness. El que us proposaré aquesta setmana és una proposta de Roger-Pol Droit.

El hombre con un megáfono amb llicència CC0 1.0

                                                 Duració: 20 minuts aproximadament.

                                                 Material: Un lloc tranquil.

                                                 Efecte: doble.

Busca una habitació tranquil·la, preferiblement amb pocs mobles (si és un lloc amb un poc d'eco, millor). Al principi, presta atenció al silenci i al sorolls de l'ambient. Pensa que en uns pocs segons el silenci acabarà. Prepara't per a la irrupció de la paraula.

Quan estigues preparat pronuncia el teu nom en veu alta, amb claredat. Insisteix, torna a cridar-te, com si hagueres de captar l'atenció d'una persona que està lluny i no sent la teua veu. Imagina que estàs cridant algú que coneixes, però que no et veu.

Al principi, les primeres quinze o vint vegades, tindràs la sensació d'estar parlant en el no rés. Cridant, d'una manera absurda i ridícula, a algú absent, inaccessible. Continua.

A poc a poc, començaràs a tindre la sensació de que algú t'està cridant. Ací és on has d'instal·lar-te, en eixe equilibri entre l'exterior i l'interior. Insisteix. Crida't. És la teua veu, però també és la veu que et crida. Sentiràs que ets doble. Ets tu qui crida però no saps a qui; t'estan cridant, però no saps d'on. Saps que ets tu. Però ja no experimentes "tu" i "tu" de forma plena. El que crida és el mateix i no és el mateix que el cridat.

Allarga durant uns moments el joc entre interior i exterior. Has de tindre l'experiència de l'estranyament de escoltar el teu nom com si no fos teu. Explora un poc eixa lleugera sensació de vertigen de perdre't a tu mateix.

Com eixir? Com tornar a connectar els dos extrems? Contesta en veu alta, amb la major naturalitat: "Sí! ja vaig!".

El Binomi Fantàstic V (o el Trinomi II)

Estimades i estimats alumnes, una vegada més us propose un binomi fantàstic. Però no és un binomi, una vegada més és un trinomi. Les opcions de escriure un relat es multipliquen a mesura que introduïm un dau més. Aprofiteu-se d’aquesta situació i examineu totes les opcions que s’ofereixen. No us conformeu amb la primera i no tingueu por d’allunyar-vos de la seguretat d’una història evident o directa. Exploreu les possibilitats de perdre peu i deixar-se volar (o caure).

Recordeu que heu de escriure el vostre relat al padlet i que heu d’afegir la imatge dels daus al final del relat. Si voleu, o necessiteu, teniu consells i orientacions a les anteriors entrades del Binomi Fantàstic.

Bon cap de setmana i bon viatge.

Dilemes i problemes I: A la mar!

Estimades i estimats alumnes, comencem una nova secció. Tal i com decidirem fa un parell de setmanes a classe, iniciem hui “Dilemes i problemes”. En aquesta secció us proposaré un dilema moral o problema lògic per a que anem afinant la nostra capacitat de raonament i l'habilitat d'argumentar el nostre punt de vista.

Hui comencem amb dos dilemes relacionats entre sí (en realitat són dos moments del mateix problema) que planteja Martin Cohen al seu llibre 101 dilemas éticos. Del que es tractaés de reflexionar sobre las situacions exposades i prendre una decisió. Eixa decisió ha d'estar fonamentada i explicada als comentaris a la entrada. Si algú ja ha escrit la seua resposta al dilema i voleu comentar la seua aportació, també podeu fer-ho, o entrar en polèmica amb respostes en les que no estigueu d'acord. Recordeu que als dilemes no existeix una solució millor que una altra a priori, tot depén del vostre raonament. És possible que la imaginació, i no només el raonament, siga un element important també en les vostres reflexions per a trobar la vostra postura. No renuncieu a una part tant important com la imaginació en el vostre procés reflexiu

Ànim i endavant. Ací van les dos situacions.

Shipwreck by Paolo Crosetto amb llicència CC BY-SA 2.0

“El bote salvavidas

El acorazado Espíritu del Norte ha recibido el impacto de un torpedo en la sala de máquinas y está empezando a hundirse.

-¡Abandonen el barco!- grita el capitán Pedernal.

Pero son muy pocos los botes que han quedado intactos. Uno de ellos, cargado hasta los topes, consigue a duras penas alejarse del barco antes de que éste se hunda del todo. En proa va el capitán Pedernal. Las grises y gélidas aguas del Atlántico que rodean el bote rebosan de voces que piden desesperadas que se las salve.

Pero, ante la cruda certeza de que el pequeño bote corre el riesgo de volcar, poniendo en peligro la vida de los que ya se hallan a bordo, ¿habría que recoger más marineros para salvarlos?

Rusting Hulk by John Mcsporran amb llicència CC BY 2.0

Más hundidos todavía.

El capitán Pedernal murmura (en latín) unas palabras ininteligibles y, luego, de un grito, ordena:

-¡No paren!

Alguno de los que están en el bote también murmuran, en romance, algo así como “esto es un puto crimen”, “maldito cabrón sin entrañas” o “estos cabrones de capitanes tenían que hundirse con sus barcos”; però todos están acostumbrados a obedecer. O, al menos, así parece; hasta que, de pronto, uno de los marineros que hay en el agua consigue acercarse a uno de los costados del bote; se trata de Tomás, el joven grumete, que se aferra con sus manos congeladas a la falca (a saber qué es eso) e intenta encaramarse a la embarcación, que se inclina de forma alarmante.

Desde el otro extremo del bote, el capitán grita:

-¡Mételo otra vez en el agua!- dirigiéndose a Pepe, el cocinero, que es el que se encuentra más cerca.

¿Debe Pepe obedecerle?”

(101 dilemas éticos, Martin Cohen, Alianza Editorial, págs 38-39)

Bé, estimades i estimats, ja teniu les dos situacions i les dos preguntes que us heu de plantejar.

Per si us ajuda a la vostra reflexió, la frase que el capità murmura es “impossibilium nulla est obligatio”.

Recordeu: Raó i imaginació.