Fitness filosòfic: Crida't

Estimades i estimats alumnes, un divendres més, toca fitness. El que us proposaré aquesta setmana és una proposta de Roger-Pol Droit.

El hombre con un megáfono amb llicència CC0 1.0

                                                 Duració: 20 minuts aproximadament.

                                                 Material: Un lloc tranquil.

                                                 Efecte: doble.

Busca una habitació tranquil·la, preferiblement amb pocs mobles (si és un lloc amb un poc d'eco, millor). Al principi, presta atenció al silenci i al sorolls de l'ambient. Pensa que en uns pocs segons el silenci acabarà. Prepara't per a la irrupció de la paraula.

Quan estigues preparat pronuncia el teu nom en veu alta, amb claredat. Insisteix, torna a cridar-te, com si hagueres de captar l'atenció d'una persona que està lluny i no sent la teua veu. Imagina que estàs cridant algú que coneixes, però que no et veu.

Al principi, les primeres quinze o vint vegades, tindràs la sensació d'estar parlant en el no rés. Cridant, d'una manera absurda i ridícula, a algú absent, inaccessible. Continua.

A poc a poc, començaràs a tindre la sensació de que algú t'està cridant. Ací és on has d'instal·lar-te, en eixe equilibri entre l'exterior i l'interior. Insisteix. Crida't. És la teua veu, però també és la veu que et crida. Sentiràs que ets doble. Ets tu qui crida però no saps a qui; t'estan cridant, però no saps d'on. Saps que ets tu. Però ja no experimentes "tu" i "tu" de forma plena. El que crida és el mateix i no és el mateix que el cridat.

Allarga durant uns moments el joc entre interior i exterior. Has de tindre l'experiència de l'estranyament de escoltar el teu nom com si no fos teu. Explora un poc eixa lleugera sensació de vertigen de perdre't a tu mateix.

Com eixir? Com tornar a connectar els dos extrems? Contesta en veu alta, amb la major naturalitat: "Sí! ja vaig!".