El Binomi Fantàstic IV... encara que aquesta vegada és un Trinomi.

Estimades i estimats alumnes, ja heu vist pel títol d'aquesta entrada que anem a continuar introduint novetats en els nostres exercicis. Aquesta setmana, el binomi fantàstic s'ha convertit en trinomi, la dinàmica és la mateixa però les possibilitats es multipliquen. A l'anterior proposta del binomi fantàstic, en la que vaig proposar dos parelles diferents d'imatges que es podien combinar, us vaig convidar a que explorareu opcions de relat o conte un poc més llargues cada vegada. Us deixe enllaçat un article en el que podeu trobar indicacions i consells per anar millorant la vostra tècnica i practicant formes diferents de relat. Recordeu que si voleu continuar amb l’estructura del microrrelat teniu instruccions i suggerències a les anteriors entrades del Binomi fantàstic.

Pengeu els vostres relats al padlet que tenim habilitat a tal efecte.

A més d'aquesta proposta, la del trinomi fantàstic d'aquesta setmana, us oferisc una altra opció d'escriptura. Si voleu podeu, donades les dates en les que estem, escriure, com si fos un relat, una carta al Pare Noel o als Reis Mags. Podeu plantejar eixa carta des del punt de vista que vulgueu: amb il·lusió, amb desesperança, amb rancúnia, com un ultimàtum, com una súplica, com una amenaça, com una carta d'acomiadament, com una ficció punk surrealista, des del punt de vista d'un xiquet que, malgrat tot, continua sense perdre la fe, o d'un altre que, desencantat, odia els regals que li arriben... Vosaltres trieu el to i el punt de vista. Deixeu volar la vostra imaginació.

Bon cap de setmana i bona escriptura.

L'Endevinallibres: Música i literatura.

Estimades i estimats alumnes, ja va acostant-se el final de la primera avaluació. Sens dubte ha sigut llarga i estem pensant en les vacances de nadal. Ànim que queda poc. Malgrat això, sempre queda un poc d'energia per a un llibre. Els llibres ens ofereixen la possibilitat de trencar aquest ritme accelerat i, tot siga dit, un tant malaltís del final de trimestre. Espere que la proposta d'endevinallibres que us porte us ajude a viatjar lluny i investigar altres realitats i existències que, sens dubte, haurien preferit uns exàmens. Aquest és, sens dubte, un dels llibres que tothom hauria de llegir almenys una vegada a la seua vida.

Ja coneixeu la dinàmica: tres pistes hui. Si no basten per trobar el llibre, afegiré dos pistes més demà. Si malgrat aquestes pistes el llibre continua resistint-se penjaré l'última de les pistes el diumenge. Les vostres respostes, investigacions o dubtes les deixeu als comentaris d'aquesta entrada (recordeu que heu d'estar registrats amb un compte de google per poder comentar). Recordeu que si endevineu el llibre heu de afegir una explicació de la novel·la i l'autor.

Gramófono o gramophone de Romina Campos amb Llicència CC BY 2.0

Les tres primeres pistes:

-El llibre narra la història d'un músic durant un període d'uns 6 anys.

-La primera edició del llibre a 1946 no va tindre cap transcendència però quan es va tornar a publicar 52 anys després (al 1998) va suposar tota un revolució editorial amb traduccions a més de 30 idiomes.

-L'autor va morir als 88 anys el mateix any que el seu llibre es publicava per primera vegada a Espanya: al 2000.

Bon cap de setmana i bona recerca (i bona lectura si el trobeu i us entra la curiositat).

Estimades i estimats alunes, us deixe dos pistes més:

-A l'autor (que és també el protagonista del llibre) el compararen amb un altre personatge de la literatura: Robinson Crusoe.
-Al principi de la seua carrera tocava el piano en directe a la radio. I va ser una peça de piano (el Nocturn en Do sostingut menor de Chopin) li va salvar la vida.

Música de Hebe Aguilera amb Llicència CC BY 2.0

Bona recerca. De segur que trobareu la resposta.

Us deixe l'última de les pistes:

-L'autor era jueu i va perdre a tota la seua família als camps de concentració. Un altre supervivent de la guerra que també va perdre a tota la seua família als camps de concentració, Roman Polanski, fascinat pel llibre, va comprar els drets de la novel·la i va rodar la versió cinematográfica del llibre al 2002. La pel·lícula va guanyar 3 premis Oscar: millor actor, millor director i millor guió adaptat.

Fitness filosòfic: Riure sense un motiu aparent.

Estimades i estimats alumnes, al llarg de la història de la filosofia molts pensadors han intentat donar una definició de l'ésser humà. Hi ha hagut definicions per a tots els gustos: l'ésser humà és una animal polític (Aristòtil), és un bípede implume (Plató), és substància pensant (Descartes), és un ésser que jutja (Kant), etc. Però la que ens interessa hui al nostre fitness és la definició que fa Rabelais: l'home és l'únic animal que riu. Bergson encara va un poc més enllà afirma que és l'únic que riu i que fa riure i que ho fa en grup. Siga com siga és un fet que riguem i que la rissa, com els badalls, és contagiosa. Del que es tracta en aquest cas és de riure. Però riure també ens ha d'ajudar a pensar. Riuen més els xiquets, els joves o els adults? Perdem la capacitat de riure a mesura que ens fen majors? Riuen de les mateixes coses els xiquets els joves o els majors? Tiuen de la mateixa manera? Quantes vegades al dia ens entra l'impuls de riure? És una necessitat riure? Rigueu, observeu i penseu.

Laugh de Farhad Sadykov amb Llicència CC BY 2.0

                                                   Duració: 10 minuts aproximadament.

                                                   Material: cap.

                                                   Efecte: alliberador i humanitzador.

La rissa, sobre tot si es tracta de una bona riallada, allibera tensions i contribueix al nostre benestar. El que us propose fer aquest cap de setmana és riure sense motiu aparent, riure pel plaer de riure. No es tracta, ni de lluny, de riure sense ganes o de forma hipòcrita. Penseu que es detecta molt fàcilment la rissa falsa i que no hi ha res pitjor que algú que riu sense ganes. No. Del que es tracta és de trobar el vostre riure. Decidiu vosaltres quan i com riure: acompanyats, a soles, al carrer, a casa… quan aconseguiu l'estat d'ànim adequat comenceu a riure i gaudiu. No feu només un riure breu i discret, també es tracta d'observar els efectes de riure en els altres, rigueu a gust i llarg, comproveu si és veritat que es contagia. Tal volta serà més fàcil si quedeu amb amics. Quan estem amb els amics, molt sovint riguem sense motiu, riguem de coses que no són, en principi, per riure. En el moment de sorgir el riure estireu d'ell, que no s'acabe. És probable que els vostres amics o familiars, qui estiga present en eixe moment, pensen que esteu bojos o descontrolats. Que no us preocupe, acabaran riguent amb vosaltres i no importarà el motiu perquè el fet de riure també els alliberarà i els humanitzarà. Tal volta preferiu fer-ho en privat, sense públic. Busqueu un detonant, per menut que parega: aquesta proposta, un record, una imatge… i deixeu-se anar.

Quan acabeu de riure, alliberada la tensió, conteu-me la vostra experiència i si riure ens humanitza. Penseu en tots els interrogants que hem plantejat al principi. Podeu deixar els vostres missatges als comentaris d'aquesta entrada o enviant un correu a latemperaturadelaigua@gmail.com.

Bon cap de setmana