Estimades i estimats alumnes, comencem una nova secció. Tal i com
decidirem fa un parell de setmanes a classe, iniciem hui “Dilemes i
problemes”. En aquesta secció us proposaré un dilema moral o
problema lògic per a que anem afinant la nostra capacitat de
raonament i l'habilitat d'argumentar el nostre punt de vista.
Hui comencem amb dos dilemes relacionats entre sí (en realitat són
dos moments del mateix problema) que planteja Martin Cohen al seu
llibre 101 dilemas éticos. Del que es tractaés de
reflexionar sobre las situacions exposades i prendre una decisió.
Eixa decisió ha d'estar fonamentada i explicada als comentaris a la
entrada. Si algú ja ha escrit la seua resposta al dilema i voleu
comentar la seua aportació, també podeu fer-ho, o entrar en
polèmica amb respostes en les que no estigueu d'acord. Recordeu que
als dilemes no existeix una solució millor que una altra a priori,
tot depén del vostre raonament. És possible que la imaginació, i
no només el raonament, siga un element important també en les
vostres reflexions per a trobar la vostra postura. No renuncieu a una
part tant important com la imaginació en el vostre procés reflexiu
Ànim i endavant. Ací van les dos situacions.
 |
| Shipwreck by Paolo Crosetto amb llicència CC BY-SA 2.0 |
El
acorazado Espíritu del
Norte
ha recibido el impacto de un torpedo en la sala de máquinas y está
empezando a hundirse.
-¡Abandonen el barco!- grita el capitán Pedernal.
Pero son muy pocos los botes que han quedado intactos. Uno de ellos,
cargado hasta los topes, consigue a duras penas alejarse del barco
antes de que éste se hunda del todo. En proa va el capitán
Pedernal. Las grises y gélidas aguas del Atlántico que rodean el
bote rebosan de voces que piden desesperadas que se las salve.
Pero, ante la cruda certeza de que el pequeño bote corre el riesgo
de volcar, poniendo en peligro la vida de los que ya se hallan a
bordo, ¿habría que recoger más marineros para salvarlos?
 |
| Rusting Hulk by John Mcsporran amb llicència CC BY 2.0 |
Más hundidos todavía.
El capitán Pedernal murmura (en latín) unas palabras ininteligibles
y, luego, de un grito, ordena:
-¡No paren!
Alguno de los que están en el bote también murmuran, en romance,
algo así como “esto es un puto crimen”, “maldito cabrón sin
entrañas” o “estos cabrones de capitanes tenían que hundirse
con sus barcos”; però todos están acostumbrados a obedecer. O, al
menos, así parece; hasta que, de pronto, uno de los marineros que
hay en el agua consigue acercarse a uno de los costados del bote; se
trata de Tomás, el joven grumete, que se aferra con sus manos
congeladas a la falca (a saber qué es eso) e intenta encaramarse a
la embarcación, que se inclina de forma alarmante.
Desde el otro extremo del bote, el capitán grita:
-¡Mételo otra vez en el agua!- dirigiéndose a Pepe, el cocinero,
que es el que se encuentra más cerca.
¿Debe Pepe obedecerle?”
(101 dilemas éticos, Martin Cohen, Alianza Editorial, págs
38-39)
Bé, estimades i estimats, ja teniu les dos situacions i les dos
preguntes que us heu de plantejar.
Per si us ajuda a la vostra reflexió, la frase que el capità
murmura es “impossibilium nulla est obligatio”.
Recordeu: Raó i imaginació.
La segona part del problema és la que més m'ha fet pensar. Per una part, jo hauria fet el mateix que el capità en el primer cas: més val que es salven un pocs que no que tots s'ofeguen. Però per altra banda, no seria capaç de dir que no pujara una persona com passa en la segona situació. Per una persona més no va a passar res, però perquè Tomàs i no qualsevol altre que ha mort ofegat? En el tema de la vida i la mort, per a mi seria quasi impossible decidir a qui salvar.Si jo fóra el cuiner, si que el salvaria. Hem llegit els dos dilemes ahir amb els amics, i es van quedar pensant què farien en ambdós casos.
ResponEliminaDes d'un primer moment m'ha semblat moment titànic, he de dir que no voldria estar en cap pell dels que viuen l'experiència relatada en el dilema. Cap vol morir, tots intenten aferrar-se a la vida com puguin, i ací apareix el dilema moral, on uns s’ofeguen i els altres aconsegueixen continuar, d’aquí el refrany '' o tots o ningú ''. Sincerament no crec que el capità volgués que morís ningú, però sabia que era gairebé impossible que tots cabessin en el bot i aquest no es perdés en les aigües del profund mar, per això va prendre la dura decisió i va pronunciar aquelles insensibles paraules. Uns quants dels treballadors estupefactes observaven el moment amb repugnància; però en el fons sabien que el cap no s'equivocava de molt, que ell sofria també, que aguantava les bones formes per tots i per fer el més correcte en aquella situació.
ResponEliminaNo deu ser plat de bon gust veure com unes vides abandonen el món davant els teus ulls, havent una possibilitat de que pugues salvar-los, però es un risc que no vols córrer, a qui de tots salves? Que vida val més que un altra? Com diu el meu pare, quin dit el talles i no fa mal?
Yo en la primera situación no iría en busca de marineros para salvarlos.
ResponEliminaEn la segunda situación ya que un marinero lucha por su vida y llega hasta el bote, yo desobedeceria al capitán y ayudaría al marinero.