dimarts, 28 de febrer del 2017

De viatge pel país dels Papalagi

Estimades i estimats alumnes, us deixe el text que hem estat treballant a classe sobre els Papalagi. Recordeu que heu de descriure algun hàbit o costum del vostre entorn com ho faria Tuiavii de Tiavea.





Podeu deixar els vostres relats ací. Bon viatge.

divendres, 17 de febrer del 2017

Fitness filosòfic: Crida't


Estimades i estimats alumnes, un divendres més, toca fitness. El que us proposaré aquesta setmana és una proposta de Roger-Pol Droit.

El hombre con un megáfono amb llicència CC0 1.0

                                                 Duració: 20 minuts aproximadament.
                                                 Material: Un lloc tranquil.
                                                 Efecte: doble.

Busca una habitació tranquil·la, preferiblement amb pocs mobles (si és un lloc amb un poc d'eco, millor). Al principi, presta atenció al silenci i al sorolls de l'ambient. Pensa que en uns pocs segons el silenci acabarà. Prepara't per a la irrupció de la paraula.
Quan estigues preparat pronuncia el teu nom en veu alta, amb claredat. Insisteix, torna a cridar-te, com si hagueres de captar l'atenció d'una persona que està lluny i no sent la teua veu. Imagina que estàs cridant algú que coneixes, però que no et veu.
Al principi, les primeres quinze o vint vegades, tindràs la sensació d'estar parlant en el no rés. Cridant, d'una manera absurda i ridícula, a algú absent, inaccessible. Continua.
A poc a poc, començaràs a tindre la sensació de que algú t'està cridant. Ací és on has d'instal·lar-te, en eixe equilibri entre l'exterior i l'interior. Insisteix. Crida't. És la teua veu, però també és la veu que et crida. Sentiràs que ets doble. Ets tu qui crida però no saps a qui; t'estan cridant, però no saps d'on. Saps que ets tu. Però ja no experimentes "tu" i "tu" de forma plena. El que crida és el mateix i no és el mateix que el cridat.
Allarga durant uns moments el joc entre interior i exterior. Has de tindre l'experiència de l'estranyament de escoltar el teu nom com si no fos teu. Explora un poc eixa lleugera sensació de vertigen de perdre't a tu mateix.
Com eixir? Com tornar a connectar els dos extrems? Contesta en veu alta, amb la major naturalitat: "Sí! ja vaig!".



divendres, 10 de febrer del 2017

El Binomi Fantàstic V (o el Trinomi II)

Estimades i estimats alumnes, una vegada més us propose un binomi fantàstic. Però no és un binomi, una vegada més és un trinomi. Les opcions de escriure un relat es multipliquen a mesura que introduïm un dau més. Aprofiteu-se d’aquesta situació i examineu totes les opcions que s’ofereixen. No us conformeu amb la primera i no tingueu por d’allunyar-vos de la seguretat d’una història evident o directa. Exploreu les possibilitats de perdre peu i deixar-se volar (o caure).
Recordeu que heu de escriure el vostre relat al padlet i que heu d’afegir la imatge dels daus al final del relat. Si voleu, o necessiteu, teniu consells i orientacions a les anteriors entrades del Binomi Fantàstic.


Bon cap de setmana i bon viatge.

divendres, 3 de febrer del 2017

Dilemes i problemes I: A la mar!

Estimades i estimats alumnes, comencem una nova secció. Tal i com decidirem fa un parell de setmanes a classe, iniciem hui “Dilemes i problemes”. En aquesta secció us proposaré un dilema moral o problema lògic per a que anem afinant la nostra capacitat de raonament i l'habilitat d'argumentar el nostre punt de vista.
Hui comencem amb dos dilemes relacionats entre sí (en realitat són dos moments del mateix problema) que planteja Martin Cohen al seu llibre 101 dilemas éticos. Del que es tractaés de reflexionar sobre las situacions exposades i prendre una decisió. Eixa decisió ha d'estar fonamentada i explicada als comentaris a la entrada. Si algú ja ha escrit la seua resposta al dilema i voleu comentar la seua aportació, també podeu fer-ho, o entrar en polèmica amb respostes en les que no estigueu d'acord. Recordeu que als dilemes no existeix una solució millor que una altra a priori, tot depén del vostre raonament. És possible que la imaginació, i no només el raonament, siga un element important també en les vostres reflexions per a trobar la vostra postura. No renuncieu a una part tant important com la imaginació en el vostre procés reflexiu
Ànim i endavant. Ací van les dos situacions.

Shipwreck by Paolo Crosetto amb llicència CC BY-SA 2.0

El bote salvavidas
El acorazado Espíritu del Norte ha recibido el impacto de un torpedo en la sala de máquinas y está empezando a hundirse.
-¡Abandonen el barco!- grita el capitán Pedernal.
Pero son muy pocos los botes que han quedado intactos. Uno de ellos, cargado hasta los topes, consigue a duras penas alejarse del barco antes de que éste se hunda del todo. En proa va el capitán Pedernal. Las grises y gélidas aguas del Atlántico que rodean el bote rebosan de voces que piden desesperadas que se las salve.
Pero, ante la cruda certeza de que el pequeño bote corre el riesgo de volcar, poniendo en peligro la vida de los que ya se hallan a bordo, ¿habría que recoger más marineros para salvarlos?

Rusting Hulk by John Mcsporran amb llicència CC BY 2.0

Más hundidos todavía.

El capitán Pedernal murmura (en latín) unas palabras ininteligibles y, luego, de un grito, ordena:
-¡No paren!
Alguno de los que están en el bote también murmuran, en romance, algo así como “esto es un puto crimen”, “maldito cabrón sin entrañas” o “estos cabrones de capitanes tenían que hundirse con sus barcos”; però todos están acostumbrados a obedecer. O, al menos, así parece; hasta que, de pronto, uno de los marineros que hay en el agua consigue acercarse a uno de los costados del bote; se trata de Tomás, el joven grumete, que se aferra con sus manos congeladas a la falca (a saber qué es eso) e intenta encaramarse a la embarcación, que se inclina de forma alarmante.
Desde el otro extremo del bote, el capitán grita:
-¡Mételo otra vez en el agua!- dirigiéndose a Pepe, el cocinero, que es el que se encuentra más cerca.
¿Debe Pepe obedecerle?”
(101 dilemas éticos, Martin Cohen, Alianza Editorial, págs 38-39)

Bé, estimades i estimats, ja teniu les dos situacions i les dos preguntes que us heu de plantejar.
Per si us ajuda a la vostra reflexió, la frase que el capità murmura es “impossibilium nulla est obligatio”.

Recordeu: Raó i imaginació.