Estimades i estimats alumnes,
A la darrera entrega del Fitness Filosòfic us vaig proposar mirar
sense participar; observar tot allò que passava al vostre voltant
sense interferir ni interpretar les escenes o els moviments. Per a
aquesta entrega us propose continuar mirant, però des de un vehicle
en moviment, mirar el mon des d'un cotxe (o autobús, o tren, o
avió…) en marxa.
 |
| Leire Martín con Licencia CC BY-NC-ND 2.0 |
Duració: de 10 a 40minuts (o 14 hores si tens el temps i les ganes)
Materials: Un vehicle, un conductor, una ciutat.
Efecte: Home (o dona) invisible.
Per tal de tindre aquesta experiència s'ha de ser passatger, no ho
suggeriu als conductors: han de tindre la seua atenció centrada en
la conducció. Nosaltres, passatgers i passatgeres, ens podem deixar
dur per l'espectacle que ens envolta; amb una mirada flotant,
passiva, somniadora, observant sense ser vist. Del que es tracta és
de deixar desfilar el món sense ser visible; creuar-se amb altres
persones que venen dels seus treballs, que tornen a casa, que esperen
l'autobús… passar prop d'ells sense formar part de la seua
realitat, passant sense passar per les seues vides, sense que ells sapien (no ho sabran mai) que algú els ha
vist en eixe precís moment. Gaudiu de la màgia i la poesia dels
moments fugaços que no tornaran i que no podeu conservar, de la
bellesa d'allò que està prop i lluny de vosaltres. Ells no et veuen
però tu captes un gest de la seua vida, un interrogant, un dubte, un
moment de nerviosisme per l'espera, la immensa satisfacció de tornar
cap a casa…
 |
| Yasmín con Licencia CC BY-ND 2.0 |
Tot passa davant de tu: la roba, les pases, les
converses que no escoltes, l'espera… no pots retindre res i et
produeix la sensació de fugacitat i invisibilitat. Si et deixes dur,
et sobrevindran diferents estats d'ànim. Segur veuràs llocs que
t'agradaria visitar, persones que voldries conèixer, persones de les
que, tal volta, et podries enamorar… però passes, es perden… De
segur el teu pensament volarà lliure a les coses que vas deixant
darrere, a tot el que no tornarà, al que podria haver succeït, a
imaginar i reconstruir les seues històries… o la teua.
 |
| Raúl Ramírez con Licencia CC BY-NC-ND 2.0 |
Trau les conclusions que vullgues. N'hi ha moltes i, només si vols,
ens ho contes.
Bon viatge.
No hauria pogut vindre'm millor aquest fitness! Ho he fet durant moltíssimes hores aquesta setmana, per no parlar de les 30 hores d'anada i tornada a França. El poble on m'he quedat es troba a hora i mitja de Lyon i el paisatge de la zona és espectacular. Se'm feia inevitable intentar mirar cada racó dels inmensos prats verds que envoltaven la carretera des de Coise a Lyon. Si pogués (o sabés) adjuntar una foto ho faria... És tan magnífic! Aquest fet va causar en mi unes ganes inmenses de conèixer món, mai havera pogut imaginar que hi hagués un lloc tan guapet allà dalt (més guapet fins i tot que el nostre volgut Montgó).
ResponEliminaA part de les vistes, cal afegir que no podia evitar fixar-me en la gent que pujava. A la majoria dels quals, per no dir a tots, no tornaria a veure mai més. Uns pareixien molt cansats, molts d'aquests acabaven dormint amb la boca oberta apegats a la finestra del bus; altres molt nerviosos, tal volta els esperava un examen molt difícil al cap d'unes hores, una entrevista de treball o un càstig dels seus pares per no haver fet cas;i d'altres molt tranquils i acostumats a la situació de pujar dalt d'aquell bus, perquè ho feien quasi tots els matins o perquè han pujat a molts durant la seua vida. Però totes aquelles persones pujaven amb una cara freda i distant i moltes vegades em venia al cap la gent propera i simpàtica d'Espanya, capaç de fer-te sentir còmode en qualsevol situació nova per a tu.