Estimades
i estimats alumnes, un divendres més, toca fitness. El que us
proposaré aquesta setmana és una proposta de Roger-Pol Droit.
El hombre con un megáfono amb llicència CC0 1.0 |
Duració: 20 minuts aproximadament.
Material: Un lloc tranquil.
Efecte: doble.
Busca
una habitació tranquil·la, preferiblement amb pocs mobles (si és
un lloc amb un poc d'eco, millor). Al principi, presta atenció al
silenci i al sorolls de l'ambient. Pensa que en uns pocs segons el
silenci acabarà. Prepara't per a la irrupció de la paraula.
Quan
estigues preparat pronuncia el teu nom en veu alta, amb claredat.
Insisteix, torna a cridar-te, com si hagueres de captar l'atenció
d'una persona que està lluny i no sent la teua veu. Imagina que
estàs cridant algú que coneixes, però que no et veu.
Al
principi, les primeres quinze o vint vegades, tindràs la sensació
d'estar parlant en el no rés. Cridant, d'una manera absurda i
ridícula, a algú absent, inaccessible. Continua.
A
poc a poc, començaràs a tindre la sensació de que algú t'està
cridant. Ací és on has d'instal·lar-te, en eixe equilibri entre
l'exterior i l'interior. Insisteix. Crida't. És la teua veu, però
també és la veu que et crida. Sentiràs que ets doble. Ets tu qui
crida però no saps a qui; t'estan cridant, però no saps d'on. Saps
que ets tu. Però ja no experimentes "tu" i "tu"
de forma plena. El que crida és el mateix i no és el mateix que el
cridat.
Allarga
durant uns moments el joc entre interior i exterior. Has de tindre
l'experiència de l'estranyament de escoltar el teu nom com si no fos
teu. Explora un poc eixa lleugera sensació de vertigen de perdre't a
tu mateix.
Com
eixir? Com tornar a connectar els dos extrems? Contesta en veu alta,
amb la major naturalitat: "Sí! ja vaig!".
Sense paraules, en les primeres vegades me sentit idiota sabent que no escoltava ningú, després m’ha donat la sensació de la típica repetició d’una paraula fins que t’adones que les lletres no donen un significat per últim m’ha vingut una ona reconfortant d’alliberació. Ha estat tot un gran exercici per trobar-se a un mateix. La duració de la meua experiencia van ser uns 13 gairbé 14 minuts.
ResponElimina