Estimades i estimats
alumnes, al llarg de la història de la filosofia molts pensadors han
intentat donar una definició de l'ésser humà. Hi ha hagut
definicions per a tots els gustos: l'ésser humà és una animal
polític (Aristòtil), és un bípede implume (Plató), és
substància pensant (Descartes), és un ésser que jutja (Kant), etc.
Però la que ens interessa hui al nostre fitness és la definició
que fa Rabelais: l'home és l'únic animal que riu. Bergson encara va
un poc més enllà afirma que és l'únic que riu i que fa riure i
que ho fa en grup. Siga com siga és un
fet que riguem i que la rissa, com els badalls, és contagiosa. Del
que es tracta en aquest cas és de riure. Però riure també ens ha d'ajudar a pensar. Riuen més els xiquets, els joves o els adults? Perdem la capacitat de riure a mesura que ens fen majors? Riuen de les mateixes coses els xiquets els joves o els majors? Tiuen de la mateixa manera? Quantes vegades al dia ens entra l'impuls de riure? És una necessitat riure? Rigueu, observeu i penseu.
 |
| Laugh de Farhad Sadykov amb Llicència CC BY 2.0 |
Duració: 10 minuts aproximadament.
Material:
cap.
Efecte:
alliberador i humanitzador.
La rissa, sobre tot
si es tracta de una bona riallada, allibera tensions i contribueix al
nostre benestar. El que us propose fer aquest cap de setmana és
riure sense motiu aparent, riure pel plaer de riure. No es tracta, ni de
lluny, de riure sense ganes o de forma hipòcrita. Penseu que es detecta molt fàcilment la rissa falsa i que no hi
ha res pitjor que algú que riu sense ganes. No. Del que es tracta és
de trobar el vostre riure. Decidiu vosaltres quan i com riure:
acompanyats, a soles, al carrer, a casa… quan aconseguiu l'estat
d'ànim adequat comenceu a riure i gaudiu. No feu només un riure breu i discret, també es tracta d'observar els efectes de riure en els altres, rigueu a gust i llarg, comproveu si és veritat que es contagia. Tal volta serà més fàcil
si quedeu amb amics. Quan estem amb els amics, molt sovint riguem
sense motiu, riguem de coses que no són, en principi, per riure. En
el moment de sorgir el riure estireu d'ell, que no s'acabe. És
probable que els vostres amics o familiars, qui estiga present en
eixe moment, pensen que esteu bojos o descontrolats. Que no us
preocupe, acabaran riguent amb vosaltres i no importarà el motiu
perquè el fet de riure també els alliberarà i els humanitzarà.
Tal volta preferiu fer-ho en privat, sense públic. Busqueu un
detonant, per menut que parega: aquesta proposta, un record, una
imatge… i deixeu-se anar.
Quan acabeu de
riure, alliberada la tensió, conteu-me la vostra experiència i si
riure ens humanitza. Penseu en tots els interrogants que hem plantejat al principi. Podeu deixar els vostres missatges als
comentaris d'aquesta entrada o enviant un correu a latemperaturadelaigua@gmail.com.
Bon cap de setmana
Després de llegir el repte d'aquesta setmana,vaig decidir provar amb part de la meua família present, en un primer moment el meu pare va quedar un poco extranyat que de sopte riguera per ningún motiu, un minut
ResponEliminamés tart la meua germana es va unir sense cap explicació. Al acabar el meu pare va preguntar un tant cabrejat que passava, li vaig explicar la tasca i de seguida va preguntar si funcionava, i sí; es molt alliberador i divertit.En eixe moment el teu cos pareix repel•lir les males energies i disfrutar d'un moment positiu.Ara en quant una persona riu per gust, tothom ho trobem mal, extrany... Vivim estressats/ades, no disfrutem els dies el que correspon. Hem de somriure-li a la vida.
Yo también lo he hecho y mis padres me han mirado raro hasta que he parado y mis hermanos pequeños sólo me preguntaban por que me reía
ResponElimina