Estimades i estimats
alumnes, tot el món (crec) ha tingut en la infància un objecte que
es va convertir en referent de confiança i seguretat, en joguet
favorit. No per la seua bellesa o el seu valor, probablement. Quasi
segur que era un objecte trivial o irrellevant, però havia adquirit
una dimensió emocional considerable. Tal vegada eixe objecte havia
tingut una utilitat (una cullereta, un coixí, un raspall, una clau…)
però no era per la seua utilitat que el teníem sempre al nostre
costat. Tal vegada vas acabar encapritxant-te d'ell a força de
veure’l en la teua habitació, o el record d'un viatge, o
t'adormies sempre amb ell, o havia sigut del teu iaio, o era
l'objecte preferit del teu millor amic i t'el va regalar com a mostra
de la seua amistat… Fóra pel motiu que fóra es va convertir en el
teu objecte fetitxe i, a mesura que has anat creixent, ha passat a
formar part dels objectes dels què mai t'has desfet, que mai
tiraries per més vell o gastat que estiga.
 |
| IMG_1558 by 祥霖 amb llicència CC BY-SA 2.0 |
Duració: almenys
48 hores
Material: el teu
objecte fetitxe de la infància.
Efecte:
tranquil·litzador, rejovenidor.
Del que es tracta és
de recuperar eixe objecte durant aquest cap de setmana, portar-lo amb
tu allà on vages i faces el que faces. Tornar a sentir-lo pròxim i
càlid. Recuperar la confiança que el va convertir en un company
inseparable i tornar a experimentar eixa sensació (si pots). Intenta
observar i descobrir si recuperar eixe objecte t'ha convertit, per
unes hores, en una persona diferent i, si és així, en quina
persona. Disfruta del teu viatge a la infància i, després, ens ho
contes en els comentaris a l'entrada (pots, si vols, adjuntar una
foto del teu objecte).
Com que tinc diferents objectes que em recorden la meua infància, m'ha sigut difícil triar-ne un en concret. Buscant en les caixes de joguines he trobat un puzzle i he agafat una peça al atzar. He triat una peça de puzzle al ser fàcil de guardar: està en la funda del meu mòvil. Quan he vist la joguina de seguida he recordat que de menuda no em cansava de montar i desmontar el puzzle; em podia passar la vesprada entretinguda unint les seues parts. En les próximes hores m'he sentit un poc extranya portant amb mi una peça d'un puzzle infantil, però així i tot ha sigut una experiència interessant.
ResponEliminaDesprés d'entrar al bloc i llegir l'activitat proposta per aquesta setmana, vaig anar de cap al desvan, per aquell peluix ple de pols que m'ha acompanyat tantes nits i moments. M'hauria encantat captar la cara de la meua mare al fixar-se en el Piolín... Al principi va parèixer confosa, després sorpresa de recordar-lo i per últim en el seu rostre va crear un somriure nostàlgic, dedueixo que es deuria a recordar la meua infància i recapitular tants anys... El vaig olorar, era una mescla de tancat i eixe perfum que desprenen el bebès. Les meues germanes van preguntar de qui era, clar al nàixer elles el vaig abandonar, havia adquirit noves nines... Al aplegar mig dia els vaig explicar a tots el perquè de l'aparició de Piolín. Més tard, a l'hora de dinar havia quedat amb alguns amics, que al veurem aparèixer amb el peluix hem van mirar creguin que no estic bé del cap i van preguntar perquè l'havia dut. La majoria de les persones que he vist este cap de setmana m'han mirat de primeres estranys, sols els meus pares després han tingut una reacció que m'ha sorprès i commogut un poc. Recomanaria aquesta activitat a tothom, no recordem quasi res de quan érem petits, però al agafar l'objecte que t'ha acompanyat des de l'inici, sentir el seu tacte, l'olor que desprèn... et fa recordar que la nostra infància es la base de tot, que són els moments més feliços d'un, que fa dos dies que estem ací...
ResponElimina